Hollywood ha fet molt mal. Gran frase de la meva estimada i amiga Homera.
Quan acabes una relació; matrimoni; parella de fet; affaire; un aquí te pillo aquí te mato; un rotllo; un és complicat (segons Facebook), i Pretty Woman és una de les teves pel·lícules preferides, quan la tornis a veure per enèssima vegada, millor comença pel THE END. Perquè és la única part del guió que és certa. Com la vida mateixa, sense dubte.
I no es tracta de deixar de creure en l’amor. No. L’amor existeix. El príncep blau, no. I amb diners, menys. Si en trobes algún que et regala flors, pot ser o no un capullo, però segur que la factura estarà al teu nom. Millor te les regales tu mateixa. I deixis les roses per Sant Jordi i compris margarites que són més barates. I molt útils per prende decisions.
I el llarg petó del final. Mentida. Perquè el petons llargs, saborosos, d’amants còmplices es dónen al principi, però no al final. Perquè les parelles deixen de fer-se aquests petons taaaaaant gustosos. I es dónen picos. I picar, no mola. És com anar al Celler de Can Roca i només menjar pa. I mira que el pa és exquisit, però, no es pot comparar amb l’experiència intensa, sensorial i excitant que té menjar-se tot el plat. Però bé, aquest és un tema que mereix segones i terceres parts.
TO BE CONTINUED …
Related articles
- Top 10 restaurants in the world (utruthkn.wordpress.com)
Un petó de la Marilyn 